Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

1r Reis 17-18

1r Reis :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22

Cicle d'Elies (1Re 17-2Re 1)
El profeta Elies
17
Elies, el tixbita, de Tixbé de Galaad, va dir a Acab:
--Per la vida del Senyor, Déu d'Israel, a qui jo serveixo, et juro que no hi haurà rosada ni pluja en tots aquests anys fins que jo no ho digui.
Estada al torrent de Querit
El Senyor va comunicar la seva paraula a Elies. Li digué:
--Vés-te'n d'aquí cap a l'orient i amaga't al torrent de Querit, a l'altra banda del Jordà. Beu aigua del torrent. Jo he ordenat als corbs que t'alimentin.
Ell va fer tal com el Senyor li havia dit: se'n va anar a viure al torrent de Querit, a l'altra banda del Jordà. Els corbs li portaven pa i carn cada matí i cada vespre, i bevia aigua del torrent.
La viuda de Sarepta
Al cap d'un quant temps, el torrent es va assecar, perquè no plovia al país. Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Elies. Li digué:
--Vés a Sarepta de Sidó i queda-t'hi. He disposat que et mantingui una viuda d'aquella ciutat.
10 Ell se'n va anar a Sarepta. Arribat a la porta de la ciutat, veié una viuda que recollia llenya. La va cridar i li digué:
--Porta'm, si et plau, una mica d'aigua en un gerro, que vull beure.
11 Quan anava a portar-la-hi, Elies la va cridar de lluny estant i li digué:
--Porta'm també, si et plau, un tros de pa.
12 Ella va respondre:
--Et juro per la vida del Senyor, el teu Déu, que no tinc gens de pa. Només em queda al pot un grapat de farina i una mica d'oli a la gerra. Ara recollia unes branques per coure-ho per a mi i per al meu fill. Ens ho menjarem i després morirem.
13 Llavors Elies li va dir:
--No tinguis por. Vés i fes tal com has dit; però, amb la farina que tens, cou-me primer un panet i porta-me'l. Després ja en couràs per a tu i per al teu fill, 14 perquè això diu el Senyor, Déu d'Israel: "El pot de farina no es buidarà ni la gerra d'oli s'acabarà, fins al dia que el Senyor enviarà la pluja a la terra."
15 Ella se'n va anar i va fer tal com Elies li havia dit. I en van menjar ell i ella amb tota la seva família, durant dies i dies. 16 El pot de farina no va buidar-se ni l'oli de la gerra s'acabà, tal com el Senyor havia anunciat per boca d'Elies.
Resurrecció del fill de la viuda
17 Un quant temps després d'això, el fill d'aquella dona, la mestressa de la casa, es va posar malalt, i la malaltia era tan greu que el noi es va morir. 18 Ella va dir a Elies:
--Deixa'm estar, home de Déu! ¿Has vingut a casa per recordar a Déu les meves faltes i fer morir el meu fill?
19 Ell li va respondre:
--Dóna'm el teu fill.
Elies el va rebre dels braços d'aquella dona, el va pujar a la cambra de dalt, on vivia, i l'ajagué al seu propi llit. 20 Després va invocar el Senyor dient:
--Senyor, Déu meu! ¿Fins i tot a aquesta viuda que m'hostatja vols mal, que fas morir el seu fill?
21 Llavors s'estirà tres vegades sobre el nen i va invocar encara el Senyor dient:
--Senyor, Déu meu! Fes que la vida torni a dins d'aquest infant!
22 El Senyor va escoltar el crit d'Elies, la vida tornà a entrar dintre l'infant, i l'infant va reviure. 23 Elies va prendre el nen i el baixà de la cambra de dalt. El retornà a la seva mare i li digué:
--Mira, el teu fill és viu!
24 La dona va dir a Elies:
--Ara veig que ets un home de Déu i que la paraula del Senyor que tu pronuncies es compleix fidelment.
Elies al Carmel
18
Va passar molt de temps i, al cap de tres anys, el Senyor va comunicar a Elies la seva paraula. Li digué:
--Vés, presenta't a Acab, que vull enviar la pluja a la terra.
Elies es posà en camí per presentar-se a Acab. Hi havia una gran fam a Samaria. Acab va cridar Obadiahu, el cap del palau reial. Obadiahu era molt fidel al Senyor. Així, quan Jezabel havia fet exterminar els profetes del Senyor, Obadiahu n'havia pres cent, els havia amagat en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els havia proveït de pa i aigua. Acab, doncs, li va dir:
--Anem pel país i resseguim les fonts i els torrents. Qui sap si trobarem herba i podrem mantenir amb vida els cavalls i les mules sense haver de sacrificar cap dels animals!
Es van dividir el territori: Acab anà sol per un camí i Obadiahu, sol també, per un altre. Mentre Obadiahu feia la seva ruta, Elies li va sortir al pas. Obadiahu el va reconèixer, es prosternà amb el front a terra i li digué:
--¿Ets tu Elies, el meu senyor?
Ell li va respondre:
--Sóc jo mateix. Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí.
Obadiahu replicà:
--Quin pecat he comès, que vulguis posar aquest servent teu a les mans d'Acab perquè em mati? 10 Tan cert com viu el Senyor, el teu Déu: no hi ha poble ni reialme on el meu senyor no hagi enviat gent a buscar-te. I quan li diuen: "Aquí no hi és", fa jurar a aquell poble o reialme que realment no t'han trobat. 11 I ara tu em dius: "Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí". 12 Quan m'hauré separat de tu, l'esperit del Senyor se t'endurà qui sap a on: jo hauré transmès a Acab el teu missatge, però ell no et trobarà i llavors em matarà. I això que aquest servent teu és fidel al Senyor des de jove! 13 ¿Que no ha sentit a dir el meu senyor el que jo vaig fer quan Jezabel matava els profetes del Senyor? Vaig amagar-ne cent en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els proveïa de pa i aigua. 14 I ara tu em dius: "Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí." Em matarà!
15 Però Elies va insistir:
--Per la vida del Senyor de l'univers, a qui jo serveixo, et juro que avui mateix em presentaré davant d'Acab.
16 Obadiahu anà a trobar Acab i el va informar, i Acab anà a trobar Elies. 17 Tan bon punt Acab el va veure, li va cridar:
--¿Ets tu, el qui porta la desgràcia a Israel?
18 Ell li respongué:
--Jo no porto la desgràcia a Israel, sinó tu i la família del teu pare, que heu abandonat els manaments del Senyor per anar darrere els Baals. 19 Però ara aplega'm tot Israel a la muntanya del Carmel, i també els quatre-cents cinquanta profetes de Baal i els quatre-cents profetes dels bosquets sagrats, que Jezabel manté.
20 Acab va fer venir tots els israelites i va aplegar aquells profetes a la muntanya del Carmel. 21 Aleshores Elies s'acostà a tot el poble i va exclamar:
--Fins quan anireu saltant, ara amb una crossa, ara amb una altra? Si el Senyor és Déu, seguiu-lo! Si ho és Baal, seguiu-lo a ell!
El poble no responia res. 22 Llavors Elies els va dir:
--Jo sóc l'únic profeta del Senyor que ha quedat, mentre que els profetes de Baal són quatre-cents cinquanta. 23 Que ens donin dos vedells: que ells se'n triïn un, el tallin i el posin damunt la llenya, però sense encendre el foc. Jo prepararé l'altre vedell i també el posaré sobre la llenya, sense encendre foc. 24 Després, que ells invoquin el nom del seu déu i jo invocaré el nom del Senyor. El déu que respongui per mitjà del foc, és realment Déu.
Tot el poble va respondre:
--Hi estem d'acord!
25 Elies va dir als profetes de Baal:
--Trieu-vos un dels dos vedells i prepareu-lo primer vosaltres, que sou més. Invoqueu el nom del vostre déu, però no encengueu el foc.
26 Van agafar el vedell que els havien donat, el van preparar i anaren invocant el nom de Baal des del matí fins al migdia, dient: «Baal, respon-nos!» Però no se sentia cap veu ni cap resposta, per més que saltaven al voltant de l'altar que els havien construït. 27 Al migdia, Elies es burlava d'ells dient:
--Crideu més fort! Baal és déu, però potser està capficat o bé té feina, o qui sap si és de viatge! Potser dorm, però ja es despertarà!
28 Ells cridaven més fort encara i, segons el seu costum, es feien incisions amb punyals i llances fins que els rajava la sang. 29 Passat ja migdia, van entrar en deliri profètic fins a l'hora de l'ofrena. Però no se sentia cap veu ni cap resposta, ni els escoltava ningú.
30 Aleshores Elies va dir a tot el poble:
--Acosteu-vos a mi.
Tothom se li va acostar. Elies va refer l'altar del Senyor que estava enderrocat: 31 va agafar dotze pedres, segons el nombre de les tribus dels fills de Jacob, a qui Déu havia comunicat aquesta paraula: «El teu nom serà Israel.» 32 Amb aquelles pedres, doncs, va reconstruir l'altar dedicat al nom del Senyor i després, al seu voltant, va obrir un solc com per a sembrar-hi dues mesures de gra. 33 Va col·locar la llenya, preparà el vedell, el posà damunt la llenya 34 i digué:
--Ompliu quatre gerres d'aigua i tireu-la sobre la víctima de l'holocaust i sobre la llenya.
Ho van fer així. Després va manar:
--Torneu-hi!
Ells hi van tornar.
Digué encara:
--Feu-ho per tercera vegada!
I ho van fer per tercera vegada. 35 L'aigua regalimava per tot l'altar, i el solc n'anava ple. 36 Quan va ser l'hora de l'ofrena del capvespre, el profeta Elies s'acostà i pregà així:
--Senyor, Déu d'Abraham, d'Isaac i d'Israel: que se sàpiga avui que tu ets Déu a Israel, que jo sóc servent teu i que he fet tot això per ordre teva. 37 Respon-me, Senyor, respon-me, perquè aquest poble es convenci que tu, Senyor, ets Déu i que fas tornar els cors cap a tu.
38 Llavors va baixar un foc que venia del Senyor i va consumir la víctima de l'holocaust, la llenya, les pedres i la pols, i va assecar l'aigua del solc. 39 Tot el poble, en veure-ho, es prosternà amb el front a terra i clamava:
--El Senyor és Déu! El Senyor és Déu!
40 Elies els va ordenar:
--Agafeu els profetes de Baal! Que no se n'escapi ni un!
Ells els van agafar. Elies els va fer baixar al riu Quixon i allí els va degollar. 41 Després Elies digué a Acab:
--Vés a menjar i beure, que ja se sent la remor del temporal.
42 Acab anà a menjar i beure. Entretant, Elies va pujar al cim del Carmel, es va prosternar a terra amb la cara entre els genolls 43 i digué al seu servent:
--Puja i mira en direcció al mar.
Ell va pujar, va mirar i digué:
--No es veu res.
Elies va insistir:
--Torna-hi.
I així fins a set vegades. 44 A la setena, el servent va dir:
--Hi ha un núvol petit com el palmell de la mà que puja del mar.
Aleshores Elies digué:
--Vés i digues a Acab: "Enganxa els cavalls i baixa, que no t'atrapi el xàfec."
45 El cel s'anà enfosquint amb núvols que el vent portava, i caigué un gran xàfec. Acab va pujar al carruatge i se n'anà cap a Jizreel. 46 La mà del Senyor s'apoderà d'Elies, que es va lligar la roba a la cintura i corregué davant d'Acab fins a l'entrada de Jizreel.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 11/1/2019