Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

2a Corintis 1%2C1-13%2C13

2a Corintis :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Segona carta als Corintis
Preliminars (1,1-11)
Salutació
1
Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, i el germà Timoteu, a l'església de Déu que és a Corint i a tot el poble sant que viu arreu de l'Acaia. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.
Acció de gràcies
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare entranyable i Déu de tot consol. Ell ens conforta en totes les nostres adversitats, perquè nosaltres mateixos, gràcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena. És cert que compartim abundosament els sofriments de Crist, però també, gràcies a ell, el consol que rebem és abundós. Si passem tribulacions és perquè sigueu consolats i salvats; i si som consolats és perquè pugueu rebre aquell consol que us fa suportar amb paciència els mateixos sofriments que patim nosaltres. I l'esperança que tenim respecte a vosaltres és segura: sabem que, compartint els nostres sofriments, compartiu també el nostre consol.
Germans, no volem que ho ignoreu: el perill que vam passar a l'Àsia ens va aclaparar enormement, més enllà de les nostres forces, fins al punt que desesperàvem de sortir-ne amb vida. Dins nostre ja ens donàvem per sentenciats a mort: tot va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts. 10 Ell ens va salvar d'un perill de mort tan greu i ens en salvarà encara. En ell tenim posada l'esperança: ell continuarà salvant-nos, 11 amb l'ajut també de les vostres oracions. Així la gràcia que haurem obtingut per la pregària de moltes persones farà que molts donin gràcies per nosaltres.
Pau i la comunitat de Corint (1,12-7,16)
Pau ajorna la seva visita
12 Si d'alguna cosa ens podem gloriar, és d'allò que assegura la nostra consciència: que ens hem comportat enmig del món, i especialment entre vosaltres, amb la simplicitat i la sinceritat que vénen de Déu; ens guiava la gràcia divina i no una saviesa humana. 13 En efecte en les nostres cartes només hi trobareu allò que tots hi podeu llegir i entendre. I espero que arribareu a entendre totalment 14 allò que ja heu entès en part: que us podeu sentir orgullosos de nosaltres, com ens en sentirem de vosaltres el dia que vindrà Jesús, Senyor nostre.
15 Amb aquesta confiança, havia projectat de venir primer a trobar-vos, perquè obtinguéssiu una segona gràcia: 16 passant per Corint hauria anat a Macedònia, des d'on hauria tornat a vosaltres perquè m'ajudéssiu a preparar el viatge a Judea. 17 Aquests eren els meus plans. ¿Direu que vaig obrar amb lleugeresa? ¿O bé que prenc decisions mogut per interessos purament humans, i que tan aviat dic un sí com un no? 18 Déu n'és testimoni fidel: la paraula que us adrecem no és ara sí, ara no. 19 El Fill de Déu, Jesucrist, que hem anunciat entre vosaltres, tant jo com Siles i Timoteu, no ha estat mai ara sí, ara no: en ell només hi ha el sí! 20 En Jesucrist, totes les promeses de Déu han trobat un «Sí», i per això, gràcies a ell, diem «Amén» a Déu i li donem glòria. 21 És Déu mateix qui ens ha ungit i ens referma en Crist, juntament amb vosaltres. 22 Ell ens ha marcat amb el seu segell i, com a penyora del que vindrà, ha posat en els nostres cors el do del seu Esperit.
23 Jo us asseguro per la meva vida, i poso Déu per testimoni, que, si encara no he vingut a Corint, ha estat per consideració a vosaltres. 24 No parlo com si volguéssim dominar la vostra fe, que manteniu tan ferma; més aviat volem contribuir a la vostra alegria.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 11/1/2019