Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Siràcida 24%2C14

Siràcida :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51

Elogi de la Saviesa (24)
Proclama de la Saviesa
24
La Saviesa fa l'elogi d'ella mateixa,
enmig del seu poble proclama la seva glòria.
Pren la paraula en l'assemblea de l'Altíssim,
es glorifica davant el seu poder.
Diu: «Jo he sortit de la boca de l'Altíssim
i com una boira he cobert la terra.
Jo habitava a les altures celestials,
tenia el tron dalt la columna de núvol.
Jo sola he seguit la volta del cel
i m'he passejat per les profunditats dels oceans.
El meu poder s'estenia sobre les ones de la mar i sobre tota la terra,
sobre tots els pobles i totes les nacions.
Entre tots ells, cercava un lloc per a reposar,
una heretat on poder-me establir.
Llavors el creador de l'univers em va donar una ordre,
el qui m'havia creat m'indicà on havia de residir.
Em digué: "Vés a habitar entre els descendents de Jacob,
pren Israel com a heretat teva."
Abans que el temps comencés, em va crear,
i mai més no deixaré d'existir.
10 Oficiava a la tenda santa, davant de Déu;
per això m'he establert a la muntanya de Sió.
11 Així m'ha fet reposar a la ciutat estimada,
a Jerusalem, on exerceixo el meu poder.
12 M'he arrelat en un poble gloriós,
en la possessió del Senyor tinc la meva heretat.
13 Hi he crescut com un cedre del Líban,
com un xiprer de les muntanyes de l'Hermon.
14 M'hi he fet gran com la palmera d'Enguedí,
com el roser que brota a Jericó,
com la bella olivera de la plana;
com un plàtan hi he crescut.
15 He escampat el meu perfum com el cinnamom i la ginesta,
com una planta de mirra finíssima,
com la resina perfumada de gàlban, ònix i estorac,
i com el fum de l'encens de la tenda santa.
16 He eixamplat les meves branques com una alzina,
branques esplèndides i boniques.
17 Sóc com una vinya que treu brots plens de bellesa,
i els meus fruits són esplèndids i abundants.
18 Jo sóc la mare del bell amor i de la veneració de Déu,
del coneixement i de la santa esperança.
Jo ofereixo tots aquests dons als meus fills;
jo estic sempre amb els qui Déu ha escollit.
19 »Veniu a mi, vosaltres que em desitgeu,
i sacieu-vos dels meus fruits.
20 Guardar el meu record és més dolç que la mel,
posseir-me és més dolç que la bresca.
21 Els qui em mengen, encara tindran més fam de mi,
i els qui em beuen, encara tindran més set.
22 Qui fa cas de mi no quedarà confós,
qui treballa amb mi no pecarà.»
La saviesa i la Llei de Déu
23 Tot això és el llibre de l'aliança de l'Altíssim,
la Llei que Moisès ens va prescriure
perquè fos l'herència de les comunitats dels descendents de Jacob.
24 No deixeu de treure la vostra força del Senyor,
agafeu-vos a ell, i ell us refermarà.
El Senyor, el totpoderós, és l'únic Déu,
ningú no salva fora d'ell.
25 La Llei desborda de saviesa com el riu Fison,
com el Tigris quan vénen els primers fruits.
26 Baixa plena d'intel·ligència com l'Eufrates,
com el Jordà al temps de la sega.
27 Fa brillar com la llum els seus ensenyaments,
és com el Guihon al temps de la verema.
28 Del primer al darrer dels homes,
ningú no ha acabat de conèixer la saviesa ni de descobrir-la,
29 perquè els pensaments de la saviesa són més grans que la mar,
i els seus consells, més profunds que l'oceà.
30 I jo, que sóc com un canal que rep aigua d'un riu,
com un aqüeducte que la porta a un jardí,
31 vaig dir-me: «Regaré el meu jardí,
amararé d'aigua els meus parterres.»
I vet aquí que el meu canal s'ha convertit en riu,
i el meu riu s'ha convertit en mar.
32 Faré que els meus ensenyaments siguin brillants com l'aurora
i que resplendeixin fins molt lluny.
33 Escamparé la seva doctrina com una profecia,
la transmetré a les generacions futures.
34 Fixeu-vos que no m'he pas fatigat per a mi tot sol,
sinó per a tots els qui cerquen la saviesa.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 11/1/2019